top of page

El vi Hipèric

L'Hipèric és un estil de vida. Les seves tres varietats -blanc, rosat i negre- és un mirall de com entenen, treballen i viuen la vida la família Caralt i Jané. Un estil de vida en equilibri entre l'esforç, la duresa i la constància que implica dedicar-se a la pagesia; i alhora, un equilibri entre el saber gaudir, el relaxar-se i l'aprofitar els bonics moments de cada etapa de la vida. I això és el què us conviden a sentir mentre es tasta el vi Hipèric: trobar l'equilibri.

Vi Hipèric.jpeg

Vi blanc Hipèric

Vi blanc jove elaborat amb xarel·lo i muscat.

Molt aromàtic amb notes de flors blanques, pinya, poma i tocs de plantes aromàtiques -com ara, la farigola blanca-.

Vi negre Hipèric

Vi negre jove amb tonalitats roig rubí elaborat amb merlot i syrah. Un vi amb personalitat i amb notes de sàlvia, sajolida i romaní. Un vi que t'omple de boca.

Vi rosat Hipèric

Vi rosat jove elaborat amb merlot. Aromàtic i deliciós en boca, amb notes de caramel i menta. Una combinació a priori estranya, però increïble en tastar-lo.

Vinyes.jpeg
Vinyes.jpg

Les vinyes de Sant Marçal

El vi Hipèric es conrea a les vinyes que voregen el municipi de Sant Marçal, situat a l'Alt Penedès. La família Caralt Jané ve de generacions que treballen al camp i aquest esforç es veu reflectit amb les terres que treballen. Un treball que no entén de vacances, però sí de valors; els que s'aprenen treballant en família, els que s'adquireixen amb l'experiència i els que es van passant de generació en generació.

D'on ve el nom 'Hipèric'?

El nom del vi Hipèric no és casual. Ve de la planta botànica que té certa història màgica. La tradició de l'hipèric és molt antiga: Hipòcrates ja citava el seu ús com a analgèsic i contra l'ansietat. I durant l'Edat Antiga es creia que la seva aroma podia allunyar als mals esperits: quan en una ciutat es desencadenava una epidèmia, penjaven branques d'hipèric a les portes com a protecció.

Hipèric.png

Tot i que no cal anar tan enrere, la Brigitte Caralt i la seva àvia és just el què feien la tarda de la revetlla de Sant Joan: juntes anaven a collir Hipèric i després la penjaven a la porta de casa. La seva àvia ja li deia “ens guardarà de les males energies durant tot l’any!”. A hores d’ara, la Brigitte encara no sap del cert si funcionava o no, però l’estona que passava amb la seva àvia era tot el que necessitava per defugir dels mals sentiments.

Però això no només quedava aquí: amb les flors d’Hipèric elaboraven juntes l’oli de cop -un macerat d’oli d’oliva que ajuda a minimitzar les conseqüències dels cops, tal com es pot preveure pel seu nom-. De fet, antigament l'hipèric s'utilitzava per a curar les més diverses malalties, entre elles, el que era anomenat com "melancolia", el que correspondria al que avui coneixem com a depressió.

D'altra banda, el nom botànic "Hypericum perforatum L" deriva, segons alguns autors, d'un vocable grec que significa imatge, fantasma. Això donaria per si mateix un significat màgic a la planta, encara que uns altres ho tradueixen com "per sobre de tot l'imaginable", al·ludint a les seves múltiples virtuts, perquè era considerat com una panacea.

El Parc de les Olors de Sant Marçal

Al Penedès es troba fàcilment entre els marges dels camins, i quan floreix, anuncia l’estiu i el bon temps!

 

Aquesta planta la podem trobar al Parc de les Olors de Sant Marçal, també gestionat per la família Caralt Jané.

 

Un espai on es conreen diferents cultius ecològics a part de les vinyes i les oliveres. Però on el principal cultiu són les plantes aromàtiques, medicinals i culinàries. Com dèiem, són una família amb una llarga trajectòria agrícola i també, remeiera.

tomàquets del parc.jpg
equinàceas.JPG


La Brigitte Caralt és la directora del parc i la seva missió és clara: donar a conèixer la cultura etnobotànica a tothom, siguin grans o petits. El motiu podria ser senzill: és naturòpata de professió. Però en realitat va més enllà. El Parc de les Olors és un homenatge a la seva àvia, qui la va introduir al món de la fitoteràpia. I en el fons, a totes les àvies: és un homenatge a les dones agricultores i remeieres de tots els temps pel llegat que han deixat, i que gràcies a famílies com la Caralt i Jané es continua prolongant.

foto parc.JPG
bottom of page